«The prospect of continually eating cake and continually having more of it always appeals to the feminine-logic side of my nature.»
Sylvia Plath, entrada al seu diari del 1954.
Visc a través de llistes. Les llistes serveixen:
Per ordenar les idees
Per fer veure que escrius un poema
Per poder ratllar les coses que has fet i sentir uns segons de calma
Per fer maletes
Per fer recompte de les paraules que t’agraden:
(Recoletos
Llançol
Còsmic
Seixanta…)
Per cuinar pastissos
Per trobar un ritme
Per escriure diccionaris (que són, en realitat, llibres sencers de llistes) i per escriure diccionaris inventats, com quan de petita et vas inventar un idioma i un alfabet sencer per parlar amb clau amb les teves amigues
Per demanar regals als reis
Per saber els pros i contres i convèncer-te que hi ha una decisió correcta i que és la que has pres
Per tenir una prova escrita de tot el que t’ha fet equivocar-te
Per
escriure
fragmentada-
ment
però sentir-me sencera
Per planejar:
El que llegiràs
El que faràs una vegada tinguis temps (sense especificar quan és aquesta vegada o què vol dir aquest temps)
Els restaurants que voleu provar junts
Per saber:
Les cançons que ja no pots escoltar mai més:
Els motius pels quals no has d’estar trista:
(Tinc un sostre
Tinc persones: amics, coneguts, família, el senyor que em prepara el cafè i em fa bromes sobre el que ha llegit al diari
Tinc els capítols antics de Doctor Who
Tinc les coses que vindran)
Curiositats sobre els ximpanzés
Els aniversaris en ordre cronològic de tots els teus amics
El que vols fer abans d’arribar als trenta
Per enumerar les coses que vols comprar
Si ets Roberto Bolaño, per enumerar i narrar detalladament durant tres-centes cinquanta pàgines les dones assassinades de Santa Teresa
Per tornar a cuinar pastissos, passar estona sola
Per triar les coses que has de llançar quan ordenis el pis:
Les vambes foradades
Cables entortolligats
Dues paelles
Tot de fulls de paper amb llistes a mig fer